Oñati, pour le nuit. Oui, Pour le nuit.

Fantàstic!

Quin troç de concert!

Tant sols varen faltar unes escopinyes i el vermout, negre, de Can n'Espinalet (Vilassar de Mar) per trobar la perfecció gastrointestinal.

Reintero:

Quin peasso consiertu!

Ou! Yeah!

Ula, ula!

A la afoto: Un pollastre (del Prat) fent estiraments. L'Oriol és el que l'agafa, al darrera, fora del flaix.

Si. Bai. Oui. Da. Ja. Ies.

Pollastre a preu de droga.

Un dotze per cent!

Més car que les escopinyes del Pirineu.

Ens allunyem de les espanyes, si.

Ruc & Roll.

No tenia rés més a fer i m'he matriculat a la UOC. Rotllo humanitats i tal. Ja veurèm que en trec de profit de tot plegat. De moment, en adonar-me'n de les meves infinites posibil·litats, se m'ha quedat aquest careto quàntic. En petit.