Coca.

la pastisseria de la Plaça Major.
...
..
.
Com mola Solsona!
La coca és impressionant.
Ahir hi feien, per a les forces vives del poble, la representació d’una obra teatral del filòsof català Francesc Pujols que, diuen, va romandre desapareguda durant un grapat d’anys i que ahir era representada per segona vegada en els darrers 20 anys.
No m’estranya!
Quina plasta de vaca!
Cal preguntar-se si l’obra estava desapareguda per voluntat de l’autor, que no m’estranyaria.
També dona pistes el fet de que, en vint anys, dos representacions!

Infumable.

en Riba cantant un rap? lamentablement, si.
...
..
.
No tinc paraules, i si en tenia no me’n recordo.
Estic col•lapsat intel•lectualment parlant, de veritat.
Allò va ser el més semblant a...
Ni els símils em surten, repeteixo, no tinc paraules.
Mal dia per deixar els ansiolítics.

Gastronomia raonable.

no té gaires manies!
...
..
.
El vailet amb mandíbules no és talla un pèl a l’hora de fer-les servir.
Quan el mires fa com si pensés però a la que et descuides un moment veus com l’entrepà s’ha reduït a “montadito”.
Abans de fotre la darrera queixalada, encara amb les galtes plenes (a la manera dels hamsters), et diu amb cara de pena:
.- Me’n puc demanar un altre? Tinc més gana.
Això ho diu amb un to prou alt per tal de que la plebs que hi ha al voltant l’escolti clarament.
Que has de fer?
Si li dius que no, cagada pastorets.
La gent et mira indignada (i ell n’és conscient) i comencen a llençar improperis, “pobre nen, guaita quina cara de bingueru que té el pare! Vergonya l’hi hauria de fer”
.- Posa un altre frankfurt i em cobres! (ja angoixat i amb ganes de fotre el camp).
Això ho dius, no! millor ho xiscles, mirant a la resta de comensals amb cara de mala llet.
I el nen, que sempre l’hi agrada tocar el que no sona:
.- Tinc més set, que em puc beure un Trina?



.

Que n'és de bo en Messi!

ara hi han tomàquets tot l'any.
...
..
.
Ahir parlant amb la psicòloga li comentava que sovint me n’oblido de determinades coses. Em va aconsellar el que ja sabia: “canviat el rellotge de braç, per exemple” diu.
No porto mai rellotge i he trobat aquesta solució, potser no definitiva.
Ara tampoc recordo el que tenia pendent (exceptuant els tomàquets) però trobo que faig patxoca.
Es indubtable que el meu “sex apeal” ha augmentat, les pubilles somriuen i es tomben al meu pas.
Avui em toca anar a ca LSD.
La darrera visita va estar de pur tràmit, la d’avui també. M’estan prenent mides de la pinyata superior (tota ella).
Suposo que quan LSD em vegi d’aquesta mena voldrà cobrar per avançat.
Es veu que si et declaren boig els creditors les passen magres per cobrar.

Latin King.

Smuacs
...
..
.
De que riu el notes?
a) Sens dubte sap que en Ratzinger (àlies Benet XVI) se l’espolsa quan acaba de pijar però que no es renta les mans i això l’hi provoca una hilaritat irrefrenable.
b) N’està al corrent del tema higiènic però no està rient, està plorant. Li va el rotllo tipus bondage, pluja daurada, tangues de cuir, i l’enveja el consumeix per dins.
c) Al Latin King l’hi ha caigut un tros de moc (considerable) de la nàpia (considerable, bis) i ha deixat la Santa Mà feta un fàstic. Sap que la caga rient però no ho pot evitar.

No pots anar al metge!

Si vas a cal metge cagada.
...
..
.
O menteixes o et prohibeix tot el que no esta prohibit. Si ronques que no fumis, que et mola menjar marisc, oblida-te'n, que beus? ja!...
En cap dels casos se’t passi pel cap de dir-li que fumes petes
Ara es veu que a Barcelona han començat a gastar calerons a cabassos amb un cagarro de campanya contra el consum de la marihuana, paradoxalment permetran que el cap de setmana es faci la fira del cànem (el cannabis cony!) al Palau Sant Jordi (divendres, dissabte i diumenge).
Se me’n fot que la maria no m’estimi.
Tampoc m’estimen les botifarres d’ou, les llagostes de Fornells ni les galetes Birba i no per això les deixo d’estimar, i molt.
Me’n vaig a endrapar que ja és l’hora.
Si en Bob Marley fos viu es tornaria boig dins la seva tomba.

Hayao Miyazaki.

Howl's Moving Castle.

http//www.nausicaa.net/miyazaki/


Seré breu.
Ja està.

Un cigaló d'anís!!!

...
He triat un mal dia per deixar de beure.
Guaita quina gràcia, de fet tampoc hi veuré sense les ulleres.
Penós i lamentabe, en efecte.


.

Ja hi som!

el que faltava, a pendre per sac les ulleres per la banda de la patilla.


La mare que va parir quaranta millons de vegades al blogger!
Ara, per anar bé, tinc que fer els posts en HTML, al final en sabré i tot.
El malparit diu que aquest post el faig el diumenge, MENTIRA!.
Flipo a tot color i omnimax.

E.T.

Badalona, clar.
...
..
.
Un lliure pensador del segle passat ja ho va dir.
Algun dia arribarà una nau, procedent de Beta Persei, la seva tripulació observarà la vida en el planeta Terra, a Badalona per ser mes exactes, i començaran a negociar amb els gossos.
És obvi.
Veuran dos éssers, vius.
L’un va al davant, tot ell ufanós, expel·lint excrements quan li plau.
L’altre, al seu darrera, espera pacientment el fet; agafa una bossa de plàstic i recull el cagarro.
No cal pensar molt per deduir qui és el que mana aquí.

Manolito.

no name place.
...
..
.
Hi ha moguda.
Aquest matí han començat a treballar a la plaça (sense nom) del davant de casa.
Sembla ser que els arbres que hi teníem provocaven certes al·lèrgies i han decidit tallar-los i plantar-ne d’uns altres mes escaients.
El jubilats ociosos del veïnat, concentrats a la cantonada, anaven dient la seva amb comentaris sarcàstics sobre l’Ajuntament i d’altres lladres.
En això que salta un i diu, segur de si mateix:
.- "seguro que, cuando acaben, en medio de la plaza pondrán un manolito dedicado a la alcadesa"

UN MANOLITO!

Amnèsia.

ai, senyor senyor.
...
..
.
Les coses, els noms i les cares se’m obliden.
Sovint no trobo la VISA, o el DNI i a l’hora de buscar-los regirant calaixeres m’apareixen el carnet de la Penya (que havia perdut sis dies abans) o el del Espanyol (que mai he tingut).
Amb els noms i les cares es diferent, no tinc retentiva facial i no recordo quin nom te aquella cara que ve de cara o a de qui parlen els tafaners quan anomenen algú.
Els més fort ve ara:
No me’n recordo de per que estic explicant tot aquest rotllo.
M’he perdut.

Un altre cosa, butterfly:
La ma es meva, e que sembla desproporcionada respecte el perímetre cranial?
Això considerant que aquest darrer és exagerat.
Reconec, avergonyit, que a la mili vaig tenir alguns problemes a l’hora de repartir les gorres. No en tenien gaires de tant grosses i al davant meu hi havia una colla de Mataró.

Psicoteràpia.

sempre Freudiana.

Aquest matí he tornat a veure a la simpàtica psicòloga.
Està molt millorada, parla més i no se la veu tant cohibida. Ara es torna a maquillar (això no se si es per bo o per dolent) i s’ha canviat els vidres de les ulleres i els del menjador.
Hem quedat per la setmana que ve.
L’hi portaré cacauets.

El dia dels enamorats!

lover's day.
...
..
.
El fatxa té una mirada entre lasciva i abroquilada.
Quina manera de fer el cirerer.

p.s.
Al de Suècia, del dia 11:
Identifiquis si us plau.
Em pica, la curiositat.

Perdrem les amistats.

A pendre pel sac els ous.
...
..
.
Papaaaaaa!
Que la roda s’ha torçat.
Aleshores fas allò de bloquejar la roda amb les cames i l’Oriol l’adreça girant el manillar, el normal en aquestes situacions.
Clar, es tracta de fer-ho amb la moto parada.
Me’n vaig al uròleg.

Mai té fred.

amagueu les criatures!

L’Oriol ja sap anar en moto, diu.
Núvol, 98% d’humitat, 7’5 graus i el minyó biped s'emprenya per que l’hi faig posar la xupa!
No se que en farem d’aquest noi; quan arribi la canícula, que arribarà, estarà tot el dia de mala llet.
I escèptic!
No guanyaré per gelats.

Distingit públic.

ieps!

Al costat meu un energumen, hippy desinhibit, creu saber que ell es l’únic que passa calor, dos llocs més enllà, un cec grava el concert en vídeo i, al seu darrera, en Jimenez Losantos reafirma les seves conviccions i escolta, amb les orelles, com a Catalunya no deixen cantar en castellà.
Concert estrany?
si.

MacGuffin.

depechemode?

Et diuen,
“tiu, ahir em faig fotre un carpaccio de MacGuffin i risotto collonut, al restaurant X, molt bo, molt bo, hi has d’anar”.
Tu hi vas tot convençut de que serà el carpaccio de MacGuffin i risotto que tota la vida has estat cercant.
Que n’estiguis convençut encara et farà mes dura la trista realitat.
Et donen una taula que queda entre els WC i la cuina, quan veus la carta flipes de la clatellada que et clavaran i, un cop te l’has menjat, penses que el mes semblant al que acabes d’ingerir seria un tall de carn crua de MacGuffin amb formatge sec i una mica d’arròs dins d’un plat enorme.
Si una cosa et surt bé, cony, no la toquis!, deixa-la tal com està! No cal fer res més.
Voler fer tants retocs, del tipus: evolucionem aleshores existim, creixem amb la nostre clientela, ingredients de qualitat...
Dons això, si fa no fa, que tant ma fa.
Se’ls hi ha covat l’arròs.


El millor del concert:
http://www.corbijn.co.uk

Depeche Mode?

no aixecaré cap.
...
..
Ho reconec, la cago massa sovint.
Li haig de dir a la simpàtica psiquiatra que em canviï la medicació.
Hi ha dos tipus de gent que no la caguen mai, els que no fan res i els del opus. De fet no ni soc del opus ni faig gairebé res, tot i així, proporcionalment al fet, l’índex de cagades supera la mitjana escandinava.
En sortir de casa vaig estar a prop de descuidar-me les entrades, però no.
Travessar BCN per la ronda litoral fins la sortida del passeig de la Zona Franca era perillós, potser trobaríem caravana i “cony que no arribem!”, però no.
Era impossible que les entrades fossin falses, les havia comprat per internet i les vaig anar a recollir al FNAC. Cap problema.
Arribem al Sant Jordi, ambient festiu, bon rotllo als accessos.
Bé.
Primer control, de entrades falses, ens passen una mena de llum i l’entrada és O.K.
Segon control, seguretat.
.- Que, llevais algo, latas, botellas de agua, granadas de mano?
.- No, no...
Tercer control, un altre cop les entrades...
.- Estas entradas son para mañana. (i es queda tan ample el primat!).
Dic...
.- Ostia que catxondo, muy bueno tio.
Ell, en un to sec:
.- No, en serio, mira:
I, si, ho posava a l'entrada:
Sábado 11 Feb.06.
!!!!

Amics.

cd

Jo ja m’ho notava que anava perdent el mon de vista.
Mira que els hi dic, SEMPRE:
.- Escolta, que jo soc molt aprensiu i no cal que m’expliquis gaires coses, fas el que tinguis que fer i “puntu”.
Dons va la LSD i comença a explicar-me detalladament tot el procés d’extracció del putu queixal.
Que si ara et punxo per aquí, ara pitjo cap allà, que si “et faig mal tu m’avises, eh...” ,
Si arriba a ser una classe de tortura no ho hagués fet millor.
La mare que la va parir!.
Em vaig anant posant blanc.
.- Sembla que estàs perdent una mica el color...(gossa!, que no t’he dit que em marejo?)
Quan a la fi, el queixal va ser separat de la geniva em vaig deixar anar.
En recuperar l’oremus estava envoltat de psicòpates (totes femelles val a dir), amb bata blava.
.- Tu tranquil, ara descanses aquí una estona i quan et notis millor baixes, pagues i te’n vas.
La caixa la tenen tot just a l’entrada de l’escorxador, ells l’anomenen Clínica Dental.
Dic...
.- Si dona, per que la gent no em vegi amb la cara de color blanc (Alpine), la VISA a la ma i mentre miro la factura, no?
Va home, va.
Son una colla de degenerats i depravats, això si, forrats.

Badalona, 11 de la tarda.

ser un hippy si!.

Cantonada de Via Augusta amb el carrer del Temple.
Sempre que la veig em surt la vena riallera.
Una xorrada com tantes.

Quin mal, ahir, a ca la dentista.
Quina clatellada a la VISA.
N0 s'acabarà mai aquest patir?
Quan?
Quant?

Primer misteri de resurreció.

Why?
...
Els dijous sempre hi ha paella.
Que ens amaga el gremi de la restauració?
Es fruit d’una conxorxa dels radicals treballadors de les Caixes ja que es el dia que pringuen per la tarda?
El de la foto, no es mou. No deu ser gaire fresc.
A les 16:00 (hora zulú) tinc hora amb la LSD, la simpàtica dentista.
Em fotarà la pasta, algun quiexal i el que li doni la gana. Parlant de gana...
m’afartaré com un golafre abans d’anar-hi, que jo ja se el que es passar fam i després no estaré per menjar-me un entrecot aux fines herbes.
Siau!
Que vagi de gust.

Doblegada!

no se, no se.

La mare em diu:
No et compris mai una casa “apaleada”.
Ella es refereix a les fileres de cases adossades a dotzenes, masses.
Així doncs, en quan vaig veure per internet que s’oferia una casa “a cuatro vientos, estilo rústico, a reformar, 250.000 eurs” no ho vaig dubtar i vaig donar la paga i senyal, 200.000.
Tot per internet, mira que va bé!, l’internet per comprar, diuen.

Ara penso que potser vaig precipitar-me.
Es allò que deia en Groucho:
Portàvem molt de temps a la vora del precipici i per fi hem fet un pas endavant.


Me l’han ficat doblegada.

John the revelator. Depeche Mode. Txu Deis.

Depeche Mode. 2 dies!, originally uploaded by enjoandebadalona.

Els minyons atlètics que mantinc a casa em furten l’ordinador per entrar al putu messenger dels pebrots i m’han desorganitzat tot el muntatge blogdemerdístic que tenia muntat i, al ser jo un mamífer baix (intel·lectualment parlant) em costa d’arreglar-ho molt i molt.

Els del temps de TV3 sempre diuen: molt i molt fred; les temperatures baixaràn, i força; les pluges seran abundants i generoses, que no pas generals...; tant se val, quasi sempre la caguen; son humans!

Els que lo caguen mai son els fatxes, al ser porcins...
Semblar ser, o no, que vaig en el bon camí i que podré seguir mantenint al dia aquest lucratiu blog.
No, el de la foto no es en Mahoma; es la d’una pubilla que enyoro, ara le trobo a faltar.

Bròquil.

Dimarts, 23:59
Dormo.

La meva santa companya xiscla (ella està al menjador que es on tenim la T.V. hiperguapa), 570.000 euros).
ARA PARLARAN del blog de l’ASTRE!
Primer en Moby (que bo en Gregori Peck de Capità Ahab, dirigit pel sublim John Huston), després uns pringats anomenats “no ho sé pas” i, per fi, l’Astre.
M'he desmaiat de la impressió en veure el renaixement patilleru del nostre erudit i filòsof de la bona vida, Astre (gràcies Marconi, per inventar els macarronis).
M’he desvetllat.
El putu computador o P.C. el tenim a la cambra de l’hereu i tampoc era plan de despertar al vailet per que al seu pare se l’hi en va l’olla.
No puc dormir i entro es un estat preil·lustratiu o infraintel·lectual (segons d’on es miri).
Escric això a un paper i penso que ho posaré el blog.
Pot ser no.

P.S.
Quan Catalunya s’encostipa Espanya esputa..

http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/Rubianes/index.shtml