Nouvelle otitis.

Tinc otitis.
Ara vaig amb dos cotons, un a cada orella, i soc feliç.
No sento el xivarri d'amotos, d'arradios, de rès.
L'inconvenient:
No puc anar al bingo, no sento quan diuen els números i això em provoca estrés.
Ara no sé si haig d'anar al otorrinolaringorogu o al ornitòleg (pel tema del ocell que s'hem va cagar a l'orella, causa i origen dels meus mals de caps).
Au!
Si, Au!

P.D.
Els coloms son gallinàceas!
Paso de posar amb un ocell cagant-se a la meva orella dreta. Tots tenim un limit i els ocells més. Així que no poso foto.

Porca Aventura.

El meu gosso en un posso.
Jo xalava qual escolanet cantant el virulai, com un nadó xuclant de la mamella... i tot d'una el mon va deixar de ser món mon.
La pinyata (3.000 euritos), s'em va despendre en un d'aquests giravolts que graciosament et regala la vida previ pagament.
Els meu xiscles es varen poder sentir, fins i tutto, a Reus (capital).
També els xiscles orgàsmics de La Simpàtica Dentista.
Sembla ser que si porto les restes de la pinyata em faran un arreglo en el preu.
Demano, SUP, al fill de sa mare que després feia broma i xerinola amb la meva dentadura de porcellana (superior quality) penjant-se-la de la orella dreta, me la torni inmediatament.
Au. Siau.
S'agrairia la col.laboració ciutadana.
Truquin al 091, 092, 011, 012, 111, i demanin pel "Despinyat de Badalona", gentilment els atendrà un oftalmòleg.

Aqui manca un IKEA.

M'he tornat mono temàtic.
Segueixo relatant les meves troballes per terres nòrdiques. Africanes.
De fet això és igual, igual, que Suècia, tant sols hi falten Iquees i minyones rosses.
A la afoto, el minyó bípede que mantenim a casa, a lloms d'un Camell sense filtre.
Els camells, allí, son força pràctics. A mitges amb els bípedes autòctons treuen una pasta als turistes que "pà qué".
Si.
Is true, true, true.
È vero!
Viva Honduras!

No és photoshop.

Faig aquesta cara de "oh!, sorpresa".
Em varen dir:
Per fer-te la foto has de pujar-te la xilaba.
No vaig veure en Tarek Sid Bin Bou Salem (traduït, Pere l'enculador, fill de la gran ....) amb el pot de vaselina a la ma.
No vull donar més explicacions. Tinc hora amb la psicòloga i també amb l'uròleg.
Punto.
No vull conyes.

Ser vici públic.

Chott el-Jerid. 52 graus a l'ombra. Dins dels serveis ningú no va tenir pebrots de entrar-hi, no em preguntin les raons. Ui, raons també rima amb pebrots. Quin d'allons enfants de la patriiiiiie, le jour de glorie cesgt arrive!

Oñati, pour le nuit. Oui, Pour le nuit.

Fantàstic!

Quin troç de concert!

Tant sols varen faltar unes escopinyes i el vermout, negre, de Can n'Espinalet (Vilassar de Mar) per trobar la perfecció gastrointestinal.

Reintero:

Quin peasso consiertu!

Ou! Yeah!

Ula, ula!

A la afoto: Un pollastre (del Prat) fent estiraments. L'Oriol és el que l'agafa, al darrera, fora del flaix.

Si. Bai. Oui. Da. Ja. Ies.

Pollastre a preu de droga.

Un dotze per cent!

Més car que les escopinyes del Pirineu.

Ens allunyem de les espanyes, si.

Ruc & Roll.

No tenia rés més a fer i m'he matriculat a la UOC. Rotllo humanitats i tal. Ja veurèm que en trec de profit de tot plegat. De moment, en adonar-me'n de les meves infinites posibil·litats, se m'ha quedat aquest careto quàntic. En petit.

Marxem, definitivament, a un altre blog.

  

www.enjoandebadalonaunplugged.blogspot.com