Oñati, pour le nuit. Oui, Pour le nuit.

Fantàstic!

Quin troç de concert!

Tant sols varen faltar unes escopinyes i el vermout, negre, de Can n'Espinalet (Vilassar de Mar) per trobar la perfecció gastrointestinal.

Reintero:

Quin peasso consiertu!

Ou! Yeah!

Ula, ula!

A la afoto: Un pollastre (del Prat) fent estiraments. L'Oriol és el que l'agafa, al darrera, fora del flaix.

Si. Bai. Oui. Da. Ja. Ies.

Pollastre a preu de droga.

Un dotze per cent!

Més car que les escopinyes del Pirineu.

Ens allunyem de les espanyes, si.

Ruc & Roll.

No tenia rés més a fer i m'he matriculat a la UOC. Rotllo humanitats i tal. Ja veurèm que en trec de profit de tot plegat. De moment, en adonar-me'n de les meves infinites posibil·litats, se m'ha quedat aquest careto quàntic. En petit.

Marxem, definitivament, a un altre blog.

  

www.enjoandebadalonaunplugged.blogspot.com

  

De mudances.

 

www.enjoandebadalonaunplugged.blogspot.com 

Introducing: Baconet.

 

El darrer membre incorporat a la tribu.
No demana massa i mai pregunta el perquè de tot plegat. En contrapartida no ajuda a desparar taula ni a possar rentadores.
És l'ideal de tot progenitor català-continental.
Ara l'estic ensinistrant a reomplir els cartuxos de tinta de l'impressora. 

La matança de Lleida.

 

Durant els darrers concerts les eixides dels teatres havien estat a punt de col·lapsar-se però la sang no arribava mai al riu, sovint perque la vila no en tenia, de riu.
Per sort a Lleida no fou així, concretament al Café del Teatre.
Les sortides no donaren abast i dotzenes de hippies despistats van caure sote les fulles de les destrals d'una caterva d'intel·lectuals amb carreres de lletres. Al crit de "NO FAREM PRESONERS!" els escamots de llicenciats mutilaven extremitats per després fer la ofrena als deus pagans. La follia era palpable i la xerinol·la evident.
Seguirem informant d'altres moments d'aquest memorable acte. 

Xungu.

 

L'Oriol, altrament dit "puer bípedescepticus", amb l'apèndix rinoplàstic que tant caracteritza els ens protointel·lectuals que migren tot seguint l'Astre i el seu ramat.
Properament el vailet es deixarà guaitar a Lleida (capital) acompanyat dels seus progenitors, els homínids badalonins.
Per cloure aquesta breu introducció al tema que avui ens ocupa tant sols afegir un "visca la púrria!"
Tema que avui ens ocupa.
A.1.
La polla pintada:
[Porzana porzana, família dels ràl·lids] Ocell de l'ordre dels gruïformes, de 23 cm, que té les parts superiors de color bu oliva fosc amb taques i ratlles blanques, el bec curt i groguenc amb la base roja i les potes verdenques. És de costums crepusculars i habita amagat en terrenys humits i pantanosos de tota l'Europa continental. És hivernant a la Catalunya continental.
Xungu. 

Ja estic calent.

 

Fonts fiderignes m'asseguren que avui hi haurà
recital de música lleugera a Gavà capital.
No tinc entrades i això em provoca un malestar
corporal que m'impedeix gretar-me l'angonal amb
dissimul (que rima amb cul).
De sobte m'entren escalforetes (putu Tabasco d'ahir per sopar)
i m'haig d'amagar cual ladregot per tal de subsanar el
handicap fisiològic.
Ja em veig a les guixetes del American Lake (quins
collons de nom) suan i angoixat.
Agrairia, si algú em reconeix, que em greti el bul.
Serà recompensat.
Sense compromís, eh?